martes, 17 de enero de 2017

Fem Talent Fòrum 2017 divendres 20 de gener al carrer de Marie Curie, 8

Si voleu venir a coneixer la nostra plataforma i/o retrobar-vos amb les vostres companyes divendres 20 al matí és el moment.
Aquí hi teniu la nostra presentació que serà a les 12h al Parc Tecnològic de Barcelona Activa carrer de Marie Curie, 8
Aquest és el programa complet
Si voleu venir al nostre proper taller: “Liderar des de l’autenticitat”
Inscripció

sábado, 8 de octubre de 2016

DemoLAB/ Confianza intercultural y Bien Común

¿Quieres co-crear (contribuir a crear) el nuevo modelo socio-económico basado en la confianza intercultural y el bien común? ¿Te gustaría saber cuales son algunos de los valores clave y cómo aplicarlos en tu propio proyecto creativo para diseñar bienes y servicios innovadores, que contribuyan a incrementar el Bien Común? 
Será un taller práctico para cocrear el manifiesto New Economy & Social Innovation (NESI)
Aquí tienes la presentación!

jueves, 9 de junio de 2016

Entrevista a Mercè Carreras-Solanas per al Treball de Recerca "L’Economia del Bé Comú" de Maria Marín Pellicer Institut Ramon Casas i Carbó

1. Com vas conèixer aquest model econòmic i perquè et va generar tant d’interès, fins al punt de ser-ne una de les seves principals representants a Catalunya?
Aquest model econòmic el vaig conèixer, en el programa Singulars (juliol de 2012) i em va sorprendre molt. El fet és que jo havia treballat des dels 16 anys a la petita empresa de la meva família i paral·lelament havia estudiat la carrera d’econòmiques, que en aquell moment (any 1989) era més llarga i englobava el que avui seria ADE i Economia. Volia saber com funcionava el món, com funcionava l’economia, i em vaig especialitzar en aquesta segona vessant. Sincerament crec que fer-ho per la pròpia definició del que era l’economia: Recursos escassos per a satisfer necessitats il·limitades (riures) i que ara ha estat transformada a: mínim consum màxima felicitat, que seria la mínima despesa de recursos per a aconseguir el màxim benefici humà, i els anys que m’ha costat passar de la primera definició a l’altra... Tot i així ara ja no tinc tant clar que les necessitats siguin il·limitades, crec que les podem limitar en funció del bé comú i d’altres coses.
Tornant a la meva trajectòria, després d’haver obtingut el graduat vaig seguir treballant a l’empresa privada familiar. Als 35 anys, quan ja tenia els meus fills i tot, vaig decidir tornar a la universitat per realitzar una tesi doctoral sobre el mercat immobiliari. Aquest tema m’interessava molt degut a que trobava molt complexa i greu la problemàtica dels habitatges, els desnonaments i tot el que aquests significaven. Això em va portar a ser professora del Graduat d ́Estudis Immobiliaris i de la Construcció on vaig estar fins que, amb la crisi, el graduat es va suprimir.
En aquell moment la meva gran passió per la Xina des de petita em va fer entrar al projecte en el qual encara treballo: el Barcelona-Shanghai Women Bridge. Arrel d’aquest projecte i de veure el Christian Felber a Singulars vaig decidir lligar-ho tot i ara estic intentant difondre, tant a nivell internacional, com des de la UB, l’economia del bé comú, sobretot a les quatre ciutats en les quals treballo: Barcelona, Shanghai, Houston i Buenos Aires.
2. Penses que les universitats poden ajudar a que les noves generacions d’empresaris i directius siguin pioners en la transformació del model econòmic actual cap a models més socials com ara l’EBC?
Absolutament, absolutament! Com et deia fa un moment, quan jo estudiava estava força tipa del món de l’empresa i vaig acabar fent economia. Durant aquells trenta anys em vaig centrar en l’economia, en els models econòmics, el mercat de l’habitatge o les teories econòmiques de models globals a nivell microeconòmic i macroeconòmic. Quan vam entrar en aquest període de crisi em vaig adonar de que realment les empreses eren fonamentals, si les empreses no donàvem feina a la gent el país s’enfonsava. El que vaig fer llavors va ser tornar als meus orígens però des d’un altre punt de vista, des de l’emprenedoria i, sobretot, l’emprenedoria social i aquí vaig veure (tornant a la primera pregunta) que la meva vessant de petita empresa i de creadora de pocs, però de llocs de treball, i els meus estudis a nivell microeconòmic i macroeconòmic es podien englobar amb el model del Christian Felber.
Ara mateix, tornant a la pregunta que m’has plantejat, dono les classes d’introducció a l’economia a alumnes d’ADE (a nivell microeconòmic i macroeconòmic). D’aquesta manera aprofito per introduir-los el model econòmic de l’EBC durant el seu primer any. Després els torno a reprendre a finals de carrera, quan fan el treball de fi de grau. També em trobo amb un altre cas, que seria el teu, que és el d’estudiants que estan fent el treball de recerca i em demanen que hi col·labori. Així intento que aquests treballs vagin encaminats a que la persona després pugui fer el seu projecte relacionat amb l’EBC i dirigir la seva vida professional cap aquest món. I és aquesta la manera en la que jo crec per introduir l’economia del bé comú.
3. El passat mes de setembre la CESE (Comitè Econòmic i Social Europeu) va aprovar un dictamen anomenat L'Economia del Bé Comú: un model econòmic sostenible orientat a la cohesió social, què significa això per a l’EBC i quines poden ser les seves repercussions?
Això es molt important. Com tu ja saps, l’economia del bé comú se centra bàsicament en el nivell local, ja que és un moviment que va començar des de baix. Ens trobem, però, que dins dels països també hi ha altres nivells de govern: províncies, autonomies, estats... Així com també trobem que per sobre dels mateixos països hi ha supraestats, en el nostre cas la Unió Europea. Per això, el que intentem és treballar a nivell municipal i després directament amb la Unió Europea.
La UE ens ha reconegut això perquè vol treballar en un mercat ètic europeu. Tot i que la UE té moltes mancances a nivell democràtic i social, també te coses positives, i una d’elles és aquesta voluntat de voler fer que el mercat europeu sigui una mica més ètic i hi hagi una normativa més estricta. Amb això hi ha una sèrie de recomanacions que ens han acceptat, ara hem de veure quines aplicaran i quines no. Al ser l’EBC un model obert, això no suposa cap problema, i bé, és interessant promoure el model a nivell mundial, per tant, com a suport, és ideal.
4. Quin és el nivell d’inserció de l’EBC en l’administració pública dels diferents governs municipals, autonòmics i estatal?
Sí, sé que ara mateix hi han alguns municipis per a l’economia del bé comú, però aquest és un moviment molt gran i jo no estic especialitzada en aquest àmbit, sinó en el de coneixement. El que si que sé és que hi han varis municipis que estan adherits al moviment i diferents projectes, com el de Rubí Brilla, i que fins i tot hi ha un municipi a Alacant que ja segueix molts dels principis del model.
A nivell del l’Estat i la Generalitat si que comença a haver-hi un cert coneixement d’aquest model econòmic, però sempre hi ha altres prioritats. A més ens trobem que hi han alguns partits polítics que porten aquest nom i que fan servir el concepte del bé comú, però es el concepte genèric. El model de l’economia del bé comú té la característica de que compta amb una determinada forma de quantificació i de valoració, i això no pertany a cap formació política, sinó que és una cosa transversal que els partits poden aplicar, però que no s’identifica amb cap d’ells.
5. Quins creus que han de ser els següents passos per a seguir avançant cap al model de l’EBC?
Jo crec que el principal pas és educar a les persones perquè des de petits entenguem que els diners són tant sols una eina. Jo tinc la meva pròpia manera d’avançar, basada en una dita que diu: Fes que el món sigui com tu el tens al teu voltant, i que sempre practico. Jo sóc, bàsicament, una dona de Barcelona i, per tant, vull aplicar l’economia del bé comú a Barcelona i entre les dones. Les dones som la meitat de la humanitat també som les que més eduquem, per tant, aquí ja tens una manera.
A part de en les dones, també crec molt en les ciutats, crec que el concepte d’Estat està en crisi, està en crisi tot avui en dia, però les ciutats jo crec que és una de les poques coses que no. La ciutat i la dona urbana són elements molt dinamitzadors, per això he sóc en el projecte del que et parlava abans i busco dones urbanes formades que creguin en la idea de l’economia del bé comú.
Tenim un grup amb dones bàsicament de les quatre ciutats que he esmentat. El que fem és ajudar-nos entre nosaltres en tres línies diferents: la confiança entre cultures: som dones que parlem en quatre llengües diferents (català, castellà, anglès i xinès), i que per tant tenim quatre maneres de veure la vida; l’equitat de gènere: nosaltres creiem que és absolutament imprescindible que els drets i les obligacions siguin estrictament iguals i això també vol dir que la llibertat i la responsabilitat siguin la mateixa i, finalment, un tercer element que és el bé comú. Treballem el bé comú sabent que la humanitat ha treballat amb dos elements que han funcionat sempre, la democràcia i el mercat, i que el model de l’economia del bé comú defensa aquestes dues coses.
L’EBC defensa que la millor manera d’organitzar-se socialment és democràticament, sigui de la manera que sigui. També defensa el mercat, que és molt més antic que la democràcia i molt més antic que qualsevol forma econòmica. El mercat és l’intercanvi, el mercat és l’essència de la vida, no només de l’ésser humà, sinó de totes les espècies. El capitalisme fa només 200 anys que existeix i per tant no és inamovible, però el que no podem fer és suprimir-lo sense més ni menys. Potser l’arreglem amb l’EBC o potser acabarà morint per a ell mateix. A diferència del comunisme i d’altres sistemes econòmics, el capitalisme comptava amb les dues variables anteriors (mercat i democràcia), el que ha succeït amb aquest és que s’ha anat degradant.
6. Penses que la crisi econòmica ha pogut influenciar en l’interès de la gent per aquest tipus de models econòmics?
Per respondre a aquesta pregunta hem d’analitzar les dues visions que tenen els economistes en relació amb aquesta crisi econòmica. Uns pensen les crisis han existit tota la vida i s’han perllongat durant tota la història de la humanitat, parlen de que hi ha cicles que són més curts i d’altres que són més llargs i de que hi ha crisis que són més profundes i crisi que ho són menys. Aquests es decanten per pensar que això que estem passant és una crisi normal, una més dins els períodes cíclics del capitalisme i que ens en sortirem sense problemes. L’altra basant dels economistes pensa que no, que aquesta crisi és diferent de les demés i que és directament una crisi del propi sistema econòmic.
Tot i així jo no he sentit encara a cap economista dir que realment s’està produint una transformació. I és que aquesta és la primera vegada que una meitat de la humanitat, que no pintava res i que en molts països segueix sense pintar res i així es pretén que segueixi, tota aquesta gent, s’està formant, i són dones i són mares. A la vegada s’està produint una emergència de les ciutats, aquestes sempre han sigut el gran aliat de les dones, ja que els dóna llibertat, juntament amb la tecnologia i els seus avenços. Per a mi aquest és l’únic fet distintiu del segle XXI, i sé que és molt arriscada aquesta afirmació, però és el que jo veig i crec. Veig a més que aquest nou model econòmic encaixa molt més amb les dones.
En resum crec que la crisi ha influenciat a que neixin projectes econòmics com el de l’EBC, però no tant la crisi, sinó el que significa crisi en xinès, que és canvi i oportunitat. Penso que la gran crisi és aquesta transformació, aquest intent de sobrepassar el patriarcat, que ens costarà moltíssim d’aconseguir.
7. Creus que és possible la total transició cap a un sistema basat en el bé comú a Europa?
No, no ho crec. Els éssers humans tenim un costat blanc i un costat negre, un costat clar i un costat fosc, i la nostra vida està plena de contradiccions. Crec que els humans evolucionem en espiral, saps, no sé si ja heu arribat a Hume a filosofia però estic molt d’acord amb el seu pensament. La tecnologia pot ajudar a millorar les coses, però sempre acabarem traient la violència i fent passos endarrere. I això és inevitable, però és bo perquè sinó com podríem saber què és descansar sense haver treballat abans, o saber que és l’amor sense haver tingut abans desamor, m’entens? Com pots saber que és el bé si no has vist el mal. La vida té dues cares. Jo apostaria per anar millorant i canviant coses i tenir molt clar que els éssers humans tots valen el mateix. Les tres coses que t’he explicat abans en les quals treballo crec que encaixen perfectament amb el model de l’EBC i per tant és per on vull seguir avançant.
Barcelona, gener de 2016

viernes, 20 de mayo de 2016

"Cap a un model econòmic global orientat al Bé Comú: consideracions sobre la provisió de Serveis d’Habitatge"

La problemàtica de la provisió de serveis d'habitatge des de la perspectiva del model econòmic del Bé Comú (Ponència)